Editorial

  • La majoria dels noms dels premiats durant aquests deu anys d’història de la Fundació Princesa de Girona no són coneguts per al gran públic.

    És cert que en molts casos, com a joves que són, les seves trajectòries encara estan lluny de ser dilatades i de posseir un prestigi incontestable, però aquesta és justament la raó per la qual la Fundació Princesa de Girona és tan important. Perquè no reconeix només el treball ben fet o l’excel·lència, sinó també la possibilitat de transformar la nostra societat, de millorar-la, com una espècie d’intuïció: la intuïció que, en un futur molt proper, els nostres joves estan cridats a canviar-ho i millorar-ho tot.

    En una societat malalta de curtterminisme, cal fer un al·legat a favor del llarg termini. Res que mereixi ser reconegut, res del que ens podrà ajudar a generar una societat més justa, més preparada, més sostenible i millor, no pot ser construït en dos dies.

    La Fundació Princesa de Girona s’enorgulleix d’estar sempre amb els joves, de reconèixer el seu immens talent, la seva capacitat de sacrifici i la seva valentia, però també de tot el que representen, perquè avui, més que mai, en l’era del mainstream i el do it yourself, en l’era de l’individualisme, correm el risc de perdre de vista la importància de reconèixer i celebrar tot allò que, junts, hem aconseguit com a societat: la vàlua d’una generació que és fruit del període d’estabilitat econòmica i política més llarg de la nostra història, de l’esforç de milions de pares i mares que van entendre que l’educació és el millor llegat que es pot deixar als fills, i el triomf d’un sistema educatiu públic que no deixa ningú enrere pel seu origen o condició i en el qual tots i cadascun de nosaltres podem assolir els nostres reptes i somnis.

    Aquests joves provenen de famílies molt diverses, i han nascut i estudiat en regions de tota la geografia espanyola. Són el millor exemple del que ha de representar el nostre país: diversitat, generositat, compromís i igualtat d’oportunitats.

    Durant els darrers deu anys, a la Fundació Princesa de Girona s’ha dut a terme un treball molt important, que potser no ha transcendit com hauria d’haver-ho fet. L’acció de comunicació que avui presentem tan sols pretén fer més visible el que ha succeït durant aquests anys. El valor de les històries que hi ha darrere de cadascun dels premiats, l’estímul que per a molts altres joves del país representa el fet de saber que la seva generació, a la qual hem anat posant etiquetes estranyes —generació X, millennials, generació Y, ni-nis, etc.—, gairebé sempre ressaltant-ne les mancances o pretenent jutjar-la, és, en essència, una generació millor, més preparada, més conscienciada i més solidària.

    Pensàvem que ja anava essent hora de parlar de tot allò que converteix aquesta generació en una generació engrescadora, una generació que ens pot ajudar a ser molt millors.

    Nosaltres l’hem anomenat Generació Diàleg.

    Perquè això és el que mostrem amb aquest contingut: diàleg. Un diàleg entre generacions: d’una banda, la que representen els patrons de la Fundació Princesa de Girona —formada per presidents i CEO de les principals empreses del país—, una generació que lidera el nostre present i que és un exemple perfecte de l’èxit empresarial; i, d’altra banda, la que integren els joves premiats en les diferents categories al llarg dels deu anys d’història de la Fundació, que estan cridats no només a succeir els primers, sinó també a fer-ho fins i tot millorant el llegat rebut.

    Perquè el diàleg és, juntament amb l’educació, l’eina més poderosa que tenim per assumir els grans desafiaments socials, culturals, científics i tecnològics, per compartir el coneixement i per arribar a acords i consensos que ens permetin mirar al futur amb optimisme, sense perdre res de tot allò que hem estat capaços de conquerir junts.

    Algun dia, aquests joves, els noms dels quals encara ens són desconeguts, recolliran potser un nou guardó al Teatro Campoamor d’Oviedo i, aleshores, s’haurà tancat el cercle, i el talent jove que avui premiem i celebrem, la intuïció, es convertirà en trajectòria, i el que avui és una possibilitat haurà esdevingut un fet irrefutable gràcies a la confiança, que és l’únic que necessita aquesta generació meravellosa.

    Jorge Martínez